El doctor Emili Pi i Molist

Nascut a Barcelona el 29 d'octubre del 1824. Fill d'Andrés Avelino Pi i Arimón (arqueòleg i historiador) i de Teresa Molist.

El 1843 va residir a Mallorca per eludir el reclutament militar. Es va llicenciar en Medicina el 1846 a la Universitat Literària de Barcelona. Es va presentar a un certamen convocat per la Societat Econòmica d'Amics del País per premiar la millor Memòria o projecte sobre la manera més assequible d'erigir un asil, hospital o casa de bojos. A aquest certamen es van presentar altres Memòries de persones destacades, però finalment va ser premiada la de Pi i Molist.

El 1849 va presentar la Memòria concurs de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, que va resultar premiada, sobre els efectes anestèsics del cloroform, aleshores una substància nova per a la incipient tècnica de l'anestèsia, encara aleshores no gaire generalitzada en l'àmbit de la cirurgia.

Com a professional es va dedicar a la psiquiatria i especialment a l'assistència nosocomial. El seu projecte de construcció d'un nou manicomi de l'Hospital de Santa Creu de Barcelona es va basar en fonaments doctrinals de tipus general i va posar de manifest el seu coneixement de la matèria, la petjada de les visites als establiments europeus més importants i la seva llarga experiència manicomial .

El 1855 va entrar a treballar a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona com a metge major del "Servicio Anexo de Orates" i va viatjar a diversos manicomis europeus, com ara França, Anglaterra, Bèlgica, Alemanya i Itàlia, on va reflectir les seves experiències en el seu treball de 1854. Va ser defensor del vitalisme, tot oposant-se a l'organicisme.

Va contraure matrimoni amb Antònia Bacigalupi i Maymó (cosina germana de la mare d'Eusebi Güell i Bacigalupi) i sense descendència. Visqué al carrer de Rull nº4.

Va ser metge numerari i director de l'Hospital de la Santa Creu, soci numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (societat de la qual va ser president) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, soci de mèrit de la Societat Econòmica Barcelonesa de Amics del País i soci corresponent de la Societat Mèdic-Psicològica de París i les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de València, Granada i Palma de Mallorca.

Com a escriptor, Pi i Molist va ser considerat com un dels millors cervantistes de l'època, l'obra del qual més important va ser "Primores de don Quijote en el concepto médico-psicológico" (1886), lloada tant per la crítica mèdica com per la literària.

Va morir a Barcelona el 29 de juny de 1892 i fou enterrat al cementiri del Poblenou.

 

 Referències:
-   Emili Pi i Molist. Ca.Viquipèdia.org  15/5/2024https://dbe.rah.es/biografias/18223/emilio-pi-y-molist
- Emili Pi i Molist. Galeria de metges catalans. Metges Catalans | Emili Pi i Molist (galeriametges.cat)
-  Emilio Pi y Molist. Real Academia de la Historia.  https://dbe.rah.es/biografias/18223/emilio-pi-y-molist