Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitats Memorial del Mental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitats Memorial del Mental. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 d’abril del 2026

Cures Terapèutiques al llarg del temps: VALORACIÓ


Hi ha trobades que neixen amb la voluntat de compartir però que acaben convertint-se en alguna cosa més: un espai de proximitat, d’escolta i de cura col·lectiva. Això és el que hem viscut amb aquesta Història de Cafè, una trobada pensada per conversar sobre les cures terapèutiques al llarg del temps i entendre com han anat evolucionant fins avui.

En un ambient proper i acollidor vàrem gaudir d'un espai d’aprenentatge i de diàleg on la història, l’experiència professional i la mirada del barri es van trobar. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració de professionals del Mental de la Santa Creu i de persones del barri, amb el suport de l’Associació Matisos, l'AFEM Nou Barris, Nou Barris Literari i veïnes que, a títol individual, hi han posat temps, coneixements i molta estima.

Durant la trobada vàrem fer un viatge pels inicis dels tractaments terapèutics per part de l'Enric Àlvarez, psiquiatra de l'Institut Mental, i de la Maria Figueres, infermera psiquiàtrica i encarregada de la Sala de Tractaments des dels seus inicis en el Mental, fins posteriorment a l'Hospital de Sant Pau.

L'Enric, gràcies en part a la seva relació establerta amb un altre psiquiatre de Girona -el Dr. Nogueras- que havia participat en els primers assajos amb liti com a tractament del trastorn bipolar i en col·laboració amb el seu company de residencia, el Miquel Casas, van decidir començar a utilitzar el liti  al Mental. Es tracta d’un medicament amb marge terapèutic estret i cal monitoritzar-ne periòdicament els Nivells Plasmàtics (Litèmia).  Amb aquest objectiu va néixer la Sala de Tractaments.

Allà, a banda de la determinació de litèmies, van implantar altres tractaments farmacològics innovadors. Va mencionar l’administració d’antipsicòtics d’acció prolongada per a determinats malalts diagnosticats d’esquizofrènia amb compliment irregular  i el tractament amb clomipramina endovenosa per a casos de depressió greu i resistent, com van començar a aplicar-se, com es van anar transformant amb els anys i com es va anar consolidant la pràctica professional, tal i com la coneixem avui.

Maria parla també del treball fet des del principi amb els familiars i, sobretot, els usuaris i les usuaries per la concienciació en la pressa dels tractaments.

Però no només vàrem mirar enrere, també vàrem parlar del present i del futur, dels projectes que actualment es desenvolupen a les Roquetes des d’una perspectiva de prevenció i salut amb mirada comunitària, tot posant al centre les persones i el teixit del barri.

La tarda es va omplir també d’art i sensibilitat. Les pintures d’artistes com ara la Dolors, el Xavi i el Francesc van donar color i emoció a l’espai, mentre que les lectures inspiradores de la Magda van aportar paraules que convidaven a la reflexió i al compartir.




Entre converses, mirades i aprenentatges, vàrem aconseguir construir una Història de Cafè propera, familiar, il·lustrada i dinàmica, d’aquelles que deixen ganes de continuar parlant i trobant-nos.



dijous, 12 de febrer del 2026

Conferència "El testament del doctor Pi i Molist" i visita a l'exposició "Darrere els murs del Mental" a la Biblioteca de Nou Barris - Aurora Díaz Plaja


El passat dijous dia 5 de febrer a les 18.30 h va tenir lloc a la Biblioteca de Nou Barris - Aurora Díaz Plaja, a la plaça Major de Nou Barris nº2, la conferència titulada “El testament del Doctor Pi i Molist”, a càrrec del company Jordi Sànchez i Ruiz. L'activitat, que ja s’havia fet ara fa tot just un any, el 20 de febrer de 2025 a la seu de l’Arxiu i amb el suport del Memorial del Mental, va voler oferir una vegada més una nova perspectiva de la història de l'Institut Mental de la Santa Creu a partir de l'anàlisi d'uns documents inèdits. La xerrada es va dividir en cinc parts: 1) l'hospital de la Santa Creu; 2) la família Pi i Molist; 3) la família Bacigalupi i Maymó; 4) la primera pedra i la construcció de l’edifici; i 5) el conveni entre el manicomi i els hereus de Pi i Bacigalupi. Entre d'altres aspectes es va parlar sobre la localització de l'Institut Mental de la Santa Creu (terrenys), les masies de Ca n'Amell Gran i Can Guineueta, els arbres genealògics de Pi i Molist i de Bacigalupi i Maymó, la mort del doctor Pi i Molist, l'arquitecte, els treballadors i els constructors, els testaments d'Antònia i Vicenta Bacigalupi i Maymó, el discurs inaugural del manicomi i els acords establerts amb el manicomi.


Prèviament a la conferència, de les 17.00 h a les 18.00 h es va fer una visita guiada a l'exposició que porta per títol "Darrere els murs del Mental, vida quotidiana dintre del manicomi", instal·lada a la segona planta de la biblioteca. La mostra, que ja s’havia exhibit el 2021 a la seu de l’Arxiu i el 2022 a la seu del Districte de Nou Barris, és una selecció dels murals que els pacients anaven fent mensualment al saló social, omplint-los de notes, opinions, dibuixos i jocs, entre d'altres coses, que eren penjats amb xinxetes al suro del saló i que estaven tirats a terra. Abans del tancament definitiu, Natividad Gil els va  recuperar. Els plafons, que parlen d'aquestes persones, són en veritat una selecció d'aquest material d’entre els anys 1955 al 1963, degut a què no hi havia cabuda per a tot el què s'hauria desitjat. En definitiva, es reflecteix la vida quotidiana dels pacients del pavelló de homes abans de la reforma psiquiàtrica.


Tant la conferència com l’exposició han definit una completa activitat que ha tingut com a principal reclam posar en el centre tot allò que va significar aquesta institució i el què ha representat al districte de Nou Barris, degut als estrets vincles que s'han creat vincles, alhora evitar que es perdi aquest llegat patrimonial i documental que esdevé un bé tangible dels barris.

divendres, 28 de febrer del 2025

Activitats del Memorial del Mental

Presentación del libro de Ramón Manent

El Pis, bojos, bojos, bojos

Editorial Neret

Ramón, en la Biblioteca de Nou Barris - Aurora Diaz Plaja, ante un gran numero de personas asistentes, nos habla con intimidad de que “con la presentación de este libro siente que se destapa, dando a conocer aspectos de su biografía que estaban ocultos para muchos de quienes le conocen”.

- En el 50 aniversario de la muerte de Franco, el Arxiu irá presentando

el DESTAPE en los múltiples aspectos de lo cultural y político social-

Las drogas, la vida compartida en la vivienda, el trabajo en el psiquiátrico, con el maltrato del departamento de personal dejándole solo con treinta tantas mujeres ingresadas, el miedo, la lucha reivindicativa en la que se integra con el resto del personal, el posterior vinculo afectivo con las pacientes, la política, la represión que alcanza a amigos con los que convive, el aumento del miedo a ser encarcelado y torturado, desencadena una esquizofrenia paranoide, con ingreso en el Frenopático.

A su salida, la música, la coral, las personas que estima y le estiman, junto a su marcha de Barcelona, le facilita irse recuperando con el desarrollo de sus capacidades en aquellos campos que le agradan: Investigación y dar a conocer las canciones populares catalanas, las canciones marineras, la dirección de corales, la creación de una familia, la compañera.. A través de todo ello se enriquece y nos enriquece hasta hoy en día.

Desde el publico, salen aportaciones en que valoran su estilo sencillo y a la vez elegante de su escritura, y comparten la identificación que sienten muchos de los presentes con lo vivido en la época que describe.




Acompañado de "mentaleros"




 

dimecres, 14 de febrer del 2024

OBSEQUI EN EL DESE ANIVERSARI DEL MEMORIAL DEL MENTAL

En este día tan especial quisimos obsequiar , con Dibujos, Pinturas, Poemas, Cancioneros, la mayoría de ellos realizados por excompañeros/as del mental, y el Listado de todos los testimonios recogidos en el Blog, a quienes vinieron a acompañarnos y a celebrarlo.

Maria Capsada


Jaime Huertas


RECORDANDO AL MENTAL

cancionero

La història del Mental

no és fàcil d’explicar

però si us sembla bé

jo us la cantaré,

que amb el que uns m’han dit

i amb el que jo sé

n’he pogut fer un romanço,

no sé si em perdré.

 

Deu fer vora cent anys

algú l’edificà

-potser amb bona fe

per tancar-hi innocents,

lluny de Barcelona

prop de Sant Andreu,

per entre mig dels camps

i en terres de conreu.

 

Nefasta arquitectura

de sostres massa alts,

de parets insalvables

i departaments barrats,

les sales ben fredes

-mes fredes que el glaç

menjadors inhòspits

corredors molt llargs.

 

Pati de Sant Miquel

qui se’n recordarà?

com fer callar un deliri

fent servir la corrent

perquè quan a les tempes

t’hi planten els dos borns

la descàrrega que reps

et deixa com nou.


 

Solé
AHRNB
Els bojos en filera

esperant el seu torn

imaginar l’escena

sempre m’ha fet horror

d’anar cap els elèctrics

darrera del company

que ha rebut la descàrrega

i el cos fa trontollar.

Qui podrà rescatar

de l’oblit de la gent

les vides mutilades

que no van poder ser?

Ànimes partides

cossos deformats.

Qui en farà la història

de tant de sofriment.


Per fi va arribar el dia

que tot es va acabar:

un al Ramon Garcia

ho deixava ben clar:

de les cel·les de càstig

on tant s’hi torturà:


Una escletxa d’aire

just per respirar

i un forat a terra

per poder defecar.

Sulfals, lobotomies,

éren els grans remeis,

El coma hipoglucèmic

quin gran descobriment!

perque amb la insulina


es calma el turment

del qui ha perdut la calma

i l’enteniment.

 

Solé
AHRNB
 
 
 
Per fi va arrivar el dia

que tot es va acabar

i un savi descobreix

“l’Antipsiquatria

ens ha de salvar,

obrirem les portes

i el món canviarà”.

Monges i bates blanques

s’havien d’acabar

Érem als anys setanta,

aires de llibertat.


Festes i permisos

passes per sortir.

 

 El Mental pren vida

i el món ja és aquí.

I s’ha de fer constar

que nova gent vingué

amb ganes de fer el bé.

 

La casa millorà

alegria als rostres

i divertiment.

Les ànimes mortes

van ressuscitar.

 

Ai!Pepita

no saps còm t’he estimat

I ai! Montserrat

quasi un amor frustrat...

La Cruz que era sorda

sembla que la veig:

presumida i gorda

lluint els seus plats verds.

Vaig fer gran amistat

amb un ser refinat

d’esperit excepcional,

i dots d’intel·lectual:

La Teresa

seca com un pal

i amb un parpalleig

d’allò mes inquietant.

Li agradava cantar,

sovint ho hem fet plegats

Sabia dialogar

a un nivell surreal:

la seva rialla

sana i esclatant

se m’encomanava

i ens feia germans.

 

Però si és que hi ha algú

que mai podré oblidar

de tan rica com és,

de tant com em donà

és la Magdalena,

la partida en dos,

que ens va fer arcàngels

per ‘nar-la a salvar.

Sé que em deixo al tinter

a molta i molta gent.

 

L’Antonio, la Ribé

i altres que el nom no em ve.

De la Lola enyoro

els seus cafès amb llet

i aquell pa amb tomàquet

que feia tan ben fet.

 

Solé
AHRNB


Però em vaig estavellar

com barca al temporal

contra les estructures,

massa fràgil el meu cap.

Ple de paranoia

que em sobrevingué

m’ingressen malalt

en un altre hospital.

 

Adéu casa d’orats,

adéu sans i doctors,

conec el boig prou bé

que jo mateix em sé.

Quants dies i hores,

quants mesos i anys,

quantes experiències

que no oblidaré.

Ara Centre de dia

la vella casa és,

qui reconeixeria

allò que ja no és?

 

Tu que ets fort i lluites

fa vint anys o mes

com bon sentinella

fes-ho sempre mes.

Aguanta i aguanta

no et facis malbé!

Aguanta i aguanta

que no es trenqui res!

 

Ramon Manent i Folch

Vic 18 d´Octobre 2014

 

PERE LLOVET

 

Les il·lusions són totes realitat

Bogeria, estàs tot al meu voltant

I ja soc lliure

Res m’oprimeix

Tot el que vull, ja ho tinc

Qui de vosaltres ho pot repetir?

I ja soc lliure

Res m’oprimeix

Bogeria, ja m’has corprès

Lluny de barreres i de fossos insalvables

El meu món m’ho don tot

No més desig

No més voler

Tot el que vull, ja ho tinc

Tot el que vull no és molt lluny

No més desig

No més voler

Bogeria, ja m’has corprès.

 

CANCIONERO DEL MEMORIAL DEL MENTAL
ANTONIO GARCIA IRANZO
 
 Vet aquí una vegada, vilatans i vilatanes,
que un grup de gent formosa a Nou barris va voler,
va voler crear un arxiu, recuperant d´aquesta forma
la memòria i sense presses, la memòria del mental.
Tot seguit farem compendi, tot seguit us cantarem,
dels deu anys de trajectòria, doncs cinc cèntims us farem.

-El primer que vàrem fer, amb neguit tots plegats,
l´homenatge al Dr. Clusa, que aviat ens va deixar.
La Tendresa de la Bogeria ens va emocionar,
car nosaltres ja sabíem la tancada del mental.
I després de la tancada l´Ajuntament no deia res
però l´arxiu es dedicà amb constància a pencar,
posant rajoles i ressenyes, fent visites anualment
i agafant els testimonis de la gent que ha treballat,
dels veïns i dels pacients que sortien a comprar.
per a que res no s´oblidès.

-Amb aquests testimonis i amb escrits en tovallons
hem pogut ja fer dos llibres plens d´emocions,
també moltes històries, històries de cafè,
i mostres de pintures fetes pels pacients.

Mentrestant el personal s´esforçava i s´esmerçava
revisant els grans canvis que van fer en els tractaments.
I als moments de la pandèmia quan el seny podíem perdre
al memorial tots compartirem poemes, pensaments.

-Ara de tant en tant, amb germanor ens trobem
i vés tu per on! com el primer dia ens estimem.
Vet aquí una vegada, vilatans i vilatanes…..
 

ENTREVISTES REALITZADES

DE EX TREBALLADORS/ES



  1. Àngela Blasco

  2. Maria Capsada

  3. Mercedes Hidalgo + Manuscrito

  4. Àngels Vives + Manuscrito

  5. Jordi Marfà + Manuscrito

  6. Carlos Tabbia + Manuscrito

  7. Celia Torrens

  8. Dolores Hervás

  9. Maria Figueras

  10. Victoria Setó

  11. Enric Álvarez

  12. Enric Falo

  13. Jaime Huertas

  14. Jep Roig

  15. Jordi Matesanz

  16. Pilar Natali

  17. Pepa Romero

  18. Jesús Solozábal

  19. Joan Wulf

  20. José Muñoz

  21. Josep Maria Lahosa

  22. Josep Maria Recasens

  23. Josefina Camprobí

  24. Montserrat Solé

  25. Josep Clusa

  26. Juan Luis Linares

  27. Juan Manuel barbero

  28. Judit Farré

  29. Lali

  30. Pepi

  31. Segundo

  32. Laura Ollé

  33. Lourdes Saumell

  34. Maria Jesús Abadia + Manuscrito

  35. Maria Lluisa Serralta

  36. Miguel Guadarrama

  37. Montserrat Virgili

  38. Natividad Gil + Manuscrito

  39. Neus Costa

  40. Nuria Pi + Manuscrito

  41. Pepa Romero com curadora del seu oncle

  42. Ramón Balcells + Manuscrito

  43. Ramón García

  44. Ramon Manent + Manuscrito

  45. Ricardo Ramos

  46. Teresa Gomà

  47. Montse Oliveras

  48. Vicente Martín + Manuscrito

  49. Víctor Hernández

  50. Zacarias Henar

  51. Inmaculada Ruiz -Manuscrito

  52. Rosa Cañadell – Manuscrito

  53. Antoni Cardona – Manuscrito

  54. Pascale Bardoulaud – Manuscrito

  55. Pere Llovet – Manuscrito

  56. Pilar Pórtoles – Manuscrito

  57. Albert Parés – Manuscrito

  58. Joana Alegret – Manuscrito

  59. Roser Guillamat - Manuscrito

EX-USUARIS/IES

1.Joaquin Rehues

2.Manuela García

3.Dolors Ódena

4.Centre Especial de Treball: Francisco, Óscar, Jorge, Gloria, Iván, Pedro, Herminio, Javier

          EL VEÏNAT

  1. El estanquero de Urrutia, Joan Sánchez

  2. Alicia Comercial Luque

  3. Fina Fernández

  4. Rosita los Bambinos

  5. Bar Spot

  6. Mercería Kati

  7. Ricard, El Fill del Forner.

Familiars de Extreballadors

     1.Maria López Hidalgo