OBSEQUI EN EL DESE ANIVERSARI DEL MEMORIAL DEL MENTAL

En este día tan especial quisimos obsequiar , con Dibujos, Pinturas, Poemas, Cancioneros, la mayoría de ellos realizados por excompañeros/as del mental, y el Listado de todos los testimonios recogidos en el Blog, a quienes vinieron a acompañarnos y a celebrarlo.

Maria Capsada

Jaime Huertas

RECORDANDO AL MENTAL

cancionero

La història del Mental

no és fàcil d’explicar

però si us sembla bé

jo us la cantaré,

que amb el que uns m’han dit

i amb el que jo sé

n’he pogut fer un romanço,

no sé si em perdré.

 

Deu fer vora cent anys

algú l’edificà

-potser amb bona fe

per tancar-hi innocents,

lluny de Barcelona

prop de Sant Andreu,

per entre mig dels camps

i en terres de conreu.

 

Nefasta arquitectura

de sostres massa alts,

de parets insalvables

i departaments barrats,

les sales ben fredes

-mes fredes que el glaç

menjadors inhòspits

corredors molt llargs.

 

Pati de Sant Miquel

qui se’n recordarà?

com fer callar un deliri

fent servir la corrent

perquè quan a les tempes

t’hi planten els dos borns

la descàrrega que reps

et deixa com nou.

 

Solé
AHRNB

Els bojos en filera

esperant el seu torn

imaginar l’escena

sempre m’ha fet horror

d’anar cap els elèctrics

darrera del company

que ha rebut la descàrrega

i el cos fa trontollar.

Qui podrà rescatar

de l’oblit de la gent

les vides mutilades

que no van poder ser?

Ànimes partides

cossos deformats.

Qui en farà la història

de tant de sofriment.

Per fi va arribar el dia

que tot es va acabar:

un al Ramon Garcia

ho deixava ben clar:

de les cel·les de càstig

on tant s’hi torturà:

Una escletxa d’aire

just per respirar

i un forat a terra

per poder defecar.

Sulfals, lobotomies,

éren els grans remeis,

El coma hipoglucèmic

quin gran descobriment!

perque amb la insulina

es calma el turment

del qui ha perdut la calma

i l’enteniment.

 

Solé
AHRNB

 

 

 

Per fi va arrivar el dia

que tot es va acabar

i un savi descobreix

“l’Antipsiquatria

ens ha de salvar,

obrirem les portes

i el món canviarà”.

Monges i bates blanques

s’havien d’acabar

Érem als anys setanta,

aires de llibertat.

Festes i permisos

passes per sortir.

 

 El Mental pren vida

i el món ja és aquí.

I s’ha de fer constar

que nova gent vingué

amb ganes de fer el bé.

 

La casa millorà

alegria als rostres

i divertiment.

Les ànimes mortes

van ressuscitar.

 

Ai!Pepita

no saps còm t’he estimat

I ai! Montserrat

quasi un amor frustrat...

La Cruz que era sorda

sembla que la veig:

presumida i gorda

lluint els seus plats verds.

Vaig fer gran amistat

amb un ser refinat

d’esperit excepcional,

i dots d’intel·lectual:

La Teresa

seca com un pal

i amb un parpalleig

d’allò mes inquietant.

Li agradava cantar,

sovint ho hem fet plegats

Sabia dialogar

a un nivell surreal:

la seva rialla

sana i esclatant

se m’encomanava

i ens feia germans.

 

Però si és que hi ha algú

que mai podré oblidar

de tan rica com és,

de tant com em donà

és la Magdalena,

la partida en dos,

que ens va fer arcàngels

per ‘nar-la a salvar.

Sé que em deixo al tinter

a molta i molta gent.

 

L’Antonio, la Ribé

i altres que el nom no em ve.

De la Lola enyoro

els seus cafès amb llet

i aquell pa amb tomàquet

que feia tan ben fet.

 

Solé
AHRNB

Però em vaig estavellar

com barca al temporal

contra les estructures,

massa fràgil el meu cap.

Ple de paranoia

que em sobrevingué

m’ingressen malalt

en un altre hospital.

 

Adéu casa d’orats,

adéu sans i doctors,

conec el boig prou bé

que jo mateix em sé.

Quants dies i hores,

quants mesos i anys,

quantes experiències

que no oblidaré.

Ara Centre de dia

la vella casa és,

qui reconeixeria

allò que ja no és?

 

Tu que ets fort i lluites

fa vint anys o mes

com bon sentinella

fes-ho sempre mes.

Aguanta i aguanta

no et facis malbé!

Aguanta i aguanta

que no es trenqui res!

 

Ramon Manent i Folch

Vic 18 d´Octobre 2014

 

PERE LLOVET

 

Les il·lusions són totes realitat

Bogeria, estàs tot al meu voltant

I ja soc lliure

Res m’oprimeix

Tot el que vull, ja ho tinc

Qui de vosaltres ho pot repetir?

I ja soc lliure

Res m’oprimeix

Bogeria, ja m’has corprès

Lluny de barreres i de fossos insalvables

El meu món m’ho don tot

No més desig

No més voler

Tot el que vull, ja ho tinc

Tot el que vull no és molt lluny

No més desig

No més voler

Bogeria, ja m’has corprès.

 

CANCIONERO DEL MEMORIAL DEL MENTAL

ANTONIO GARCIA IRANZO

 

 Vet aquí una vegada, vilatans i vilatanes,
que un grup de gent formosa a Nou barris va voler,
va voler crear un arxiu, recuperant d´aquesta forma
la memòria i sense presses, la memòria del mental.
Tot seguit farem compendi, tot seguit us cantarem,
dels deu anys de trajectòria, doncs cinc cèntims us farem.

-El primer que vàrem fer, amb neguit tots plegats,
l´homenatge al Dr. Clusa, que aviat ens va deixar.
La Tendresa de la Bogeria ens va emocionar,
car nosaltres ja sabíem la tancada del mental.
I després de la tancada l´Ajuntament no deia res
però l´arxiu es dedicà amb constància a pencar,
posant rajoles i ressenyes, fent visites anualment
i agafant els testimonis de la gent que ha treballat,
dels veïns i dels pacients que sortien a comprar.
per a que res no s´oblidès.

-Amb aquests testimonis i amb escrits en tovallons
hem pogut ja fer dos llibres plens d´emocions,
també moltes històries, històries de cafè,
i mostres de pintures fetes pels pacients.

Mentrestant el personal s´esforçava i s´esmerçava
revisant els grans canvis que van fer en els tractaments.
I als moments de la pandèmia quan el seny podíem perdre
al memorial tots compartirem poemes, pensaments.

-Ara de tant en tant, amb germanor ens trobem
i vés tu per on! com el primer dia ens estimem.
Vet aquí una vegada, vilatans i vilatanes…..

 

ENTREVISTES REALITZADES

DE EX TREBALLADORS/ES

1. Àngela Blasco

2. Maria Capsada

3. Mercedes Hidalgo + Manuscrito

4. Àngels Vives + Manuscrito

5. Jordi Marfà + Manuscrito

6. Carlos Tabbia + Manuscrito

7. Celia Torrens

8. Dolores Hervás

9. Maria Figueras

10. Victoria Setó

11. Enric Álvarez

12. Enric Falo

13. Jaime Huertas

14. Jep Roig

15. Jordi Matesanz

16. Pilar Natali

17. Pepa Romero

18. Jesús Solozábal

19. Joan Wulf

20. José Muñoz

21. Josep Maria Lahosa

22. Josep Maria Recasens

23. Josefina Camprobí

24. Montserrat Solé

25. Josep Clusa

26. Juan Luis Linares

27. Juan Manuel barbero

28. Judit Farré

29. Lali

30. Pepi

31. Segundo

32. Laura Ollé

33. Lourdes Saumell

34. Maria Jesús Abadia + Manuscrito

35. Maria Lluisa Serralta

36. Miguel Guadarrama

37. Montserrat Virgili

38. Natividad Gil + Manuscrito

39. Neus Costa

40. Nuria Pi + Manuscrito

41. Pepa Romero com curadora del seu oncle

42. Ramón Balcells + Manuscrito

43. Ramón García

44. Ramon Manent + Manuscrito

45. Ricardo Ramos

46. Teresa Gomà

47. Montse Oliveras

48. Vicente Martín + Manuscrito

49. Víctor Hernández

50. Zacarias Henar

51. Inmaculada Ruiz -Manuscrito

52. Rosa Cañadell – Manuscrito

53. Antoni Cardona – Manuscrito

54. Pascale Bardoulaud – Manuscrito

55. Pere Llovet – Manuscrito

56. Pilar Pórtoles – Manuscrito

57. Albert Parés – Manuscrito

58. Joana Alegret – Manuscrito

59. Roser Guillamat - Manuscrito

EX-USUARIS/IES

1.Joaquin Rehues

2.Manuela García

3.Dolors Ódena

4.Centre Especial de Treball: Francisco, Óscar, Jorge, Gloria, Iván, Pedro, Herminio, Javier

          EL VEÏNAT

1. El estanquero de Urrutia, Joan Sánchez

2. Alicia Comercial Luque

3. Fina Fernández

4. Rosita los Bambinos

5. Bar Spot

6. Mercería Kati

7. Ricard, El Fill del Forner.

Familiars de Extreballadors

     1.Maria López Hidalgo