dijous, 25 de novembre de 2021

Bogeria


 

El context d’una cançó

Quan treballava al Mental, estava a l’últim curs de Psicologia i sabia doncs quelcom la bogeria, però sens dubte, conèixer-la directament, va ser un altre tipus de coneixement i, us ho asseguro, molt impactant. 

De la barreja d’aquesta experiència i el que sabia pels estudis, en va
sorgir “Bogeria”.


Els autors no solen explicar les seves obres, sota les premisses de que la pròpia obra ha d’explicar-se suficientment i també per deixar obertes les interpretacions o missatges que puguin suggerir als que les coneixen. En aquest cas però puc accentuar dos aspectes que estan reflectits a la cançó.

  1. Un és l’aïllament mental i relacional que comporta la bogeria, aquest característic tancament o replegament en el propi món intern.
  2.  L’altre és l’absència de desig, en la mesura que el seu objecte és present perquè és al·lucinat. Desapareix doncs el desig com estat de necessitat i mancança.

Les lectures de l’època, en aquest cas l’”Anti Edip” de Deleuze i Guattari i els llibres de Marcuse, explicaven la manipulació política i cultural per convertir els ciutadans en éssers alienats i unidimensionals, abocats a objectes de desig consumistes i materials i mansament desconeixedors dels desitjos i interessos propis. Sense estendrem més, només senyalar que l’obertura a l’altre i la connexió amb el propi desig són claus en l’existència humana i és el que
en la bogeria està alterat.

 Bogeria (Pere Llovet, 1975)

Les il·lusions són totes realitat
Bogeria, estàs tot al meu voltant
I ja soc lliure
Res m’oprimeix
Tot el que vull, ja ho tinc
Qui de vosaltres ho pot repetir?
I ja soc lliure
Res m’oprimeix
Bogeria, ja m’has corprès
Lluny de barreres i de fossos insalvables
El meu món m’ho don tot
No més desig
No més voler
Tot el que vull, ja ho tinc
Tot el que vull no és molt lluny
No més desig
No més voler
Bogeria, ja m’has corprès.