Visites guiades a l'antic edifici del Mental durant la Festa Major de Nou Barris 2026

El passat dissabte dia 16 van tenir lloc, un any més, les visites guiades a l'edifici de l'antic Institut Mental de la Santa Creu, que actualment acull la Seu del Districte de Nou Barris, la Biblioteca de Nou Barris-Aurora Díaz Plaja i la caserna de la Guàrdia Urbana, entre d'altres equipaments. L'activitat, organitzada per l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, estava emmarcada dins la programació de la Festa Major de Nou Barris 2026, enguany del 15 al 21 de maig. El punt de trobada va ser a la plaça Major de Nou Barris. Les visites van tenir lloc al matí a les 10.00 h, les 10.45 h i les 11.30 h (amb llengua de signes catalana) i a la tarda a les 17.00 h (amb llengua de signes catalana), les 17.45 h, les 18.30 h i les 19.15 h. Les visites de matí estigueren guiades per les companyes Roser Solà i Lourdes Ferrando, mentre que les de tarda foren dirigides pel company Jordi Sànchez i Ruiz. Les explicacions de l’exposició “13 dones, 13 barris: dones que han fet història” anà a càrrec de la companya Montse Argente, que va portar dues visites el divendres 15 per la tarda i una altra el dissabte 16 pel matí.

A l'entrada principal de l'edifici es va explicar la funció del vestíbul, la recepció i la sala d'observacions. Les escalinates de marbre van portar a la primera planta, que antuvi albergava la sala de sessions, la secretaria, el despatx del vocal, l'administració i la Junta Directiva. Tothom va accedir a la sala de plens del districte, antiga sala d'actes, biblioteca, oficines i despatx del director, on es va fer una descripció de com era aquest lloc abans i les funcions que va tenir, inclosa la reforma psiquiàtrica fins al desmantellament del centre durant els anys vuitanta. Els passadissos porticats foren l'ocasió per fer referència als patis del Mental i la seva utilitat, així com per al·ludir sobre dos elements de la planta superior com són les golfes i les lluminàries. Des del pati central es va explicar el paper que tingueren els Germans Hospitalaris de la Santa Creu, els oficis i els treballs assignats als interns, la farmàcia, el teatre, la sala mortuòria i el club social. En un dels vestíbuls hi ha exposada una maqueta de l'antic Institut Mental de la Santa Creu, impresa en 3D per l'Ateneu de Fabricació de Ciutat Meridiana, juntament amb una gran imatge aèria del mateix edifici. Allà mateix es va aprofitar per fer cinc cèntims sobre l'origen i construcció del manicomi, les característiques arquitectòniques, les seccions i els terrenys que ocupava.

Tornant a la planta baixa la passejada va continuar per l'església del Mental. Accedint per la caserna de la Guàrdia Urbana es va arribar al pati presidit per la torre octogonal, antic centre d'hidroteràpia per als malalts. Al costat va existir fins el 2011 el xalet que es va fer construir una pacient de l'alta burgesia i que, al morir ella, es convertí en escenari d'innovacions terapèutiques i en espai d'aplicació de teràpies de grup. Altres aspectes d'interès explicats foren la nevera subterrània, el dipòsit d'aigua subterrani i la funció de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu. Acabada l'activitat, el públic assistent va sortir molt satisfet tot fent una valoració força positiva.

Cures Terapèutiques al llarg del temps: VALORACIÓ

Hi ha trobades que neixen amb la voluntat de compartir però que acaben convertint-se en alguna cosa més: un espai de proximitat, d’escolta i de cura col·lectiva. Això és el que hem viscut amb aquesta Història de Cafè, una trobada pensada per conversar sobre les cures terapèutiques al llarg del temps i entendre com han anat evolucionant fins avui.

En un ambient proper i acollidor vàrem gaudir d'un espai d’aprenentatge i de diàleg on la història, l’experiència professional i la mirada del barri es van trobar. Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració de professionals del Mental de la Santa Creu i de persones del barri, amb el suport de l’Associació Matisos, l'AFEM Nou Barris, Nou Barris Literari i veïnes que, a títol individual, hi han posat temps, coneixements i molta estima.

Durant la trobada vàrem fer un viatge pels inicis dels tractaments terapèutics per part de l'Enric Àlvarez, psiquiatra de l'Institut Mental, i de la Maria Figueres, infermera psiquiàtrica i encarregada de la Sala de Tractaments des dels seus inicis en el Mental, fins posteriorment a l'Hospital de Sant Pau.

L'Enric, gràcies en part a la seva relació establerta amb un altre psiquiatre de Girona -el Dr. Nogueras- que havia participat en els primers assajos amb liti com a tractament del trastorn bipolar i en col·laboració amb el seu company de residencia, el Miquel Casas, van decidir començar a utilitzar el liti  al Mental. Es tracta d’un medicament amb marge terapèutic estret i cal monitoritzar-ne periòdicament els Nivells Plasmàtics (Litèmia).  Amb aquest objectiu va néixer la Sala de Tractaments.

Allà, a banda de la determinació de litèmies, van implantar altres tractaments farmacològics innovadors. Va mencionar l’administració d’antipsicòtics d’acció prolongada per a determinats malalts diagnosticats d’esquizofrènia amb compliment irregular  i el tractament amb clomipramina endovenosa per a casos de depressió greu i resistent, com van començar a aplicar-se, com es van anar transformant amb els anys i com es va anar consolidant la pràctica professional, tal i com la coneixem avui.

Maria parla també del treball fet des del principi amb els familiars i, sobretot, els usuaris i les usuaries per la concienciació en la pressa dels tractaments.

Però no només vàrem mirar enrere, també vàrem parlar del present i del futur, dels projectes que actualment es desenvolupen a les Roquetes des d’una perspectiva de prevenció i salut amb mirada comunitària, tot posant al centre les persones i el teixit del barri.

La tarda es va omplir també d’art i sensibilitat. Les pintures d’artistes com ara la Dolors, el Xavi i el Francesc van donar color i emoció a l’espai, mentre que les lectures inspiradores de la Magda van aportar paraules que convidaven a la reflexió i al compartir.

Entre converses, mirades i aprenentatges, vàrem aconseguir construir una Història de Cafè propera, familiar, il·lustrada i dinàmica, d’aquelles que deixen ganes de continuar parlant i trobant-nos.

Conferència "El testament del doctor Pi i Molist" i visita a l'exposició "Darrere els murs del Mental" a la Biblioteca de Nou Barris - Aurora Díaz Plaja

El passat dijous dia 5 de febrer a les 18.30 h va tenir lloc a la Biblioteca de Nou Barris - Aurora Díaz Plaja, a la plaça Major de Nou Barris nº2, la conferència titulada “El testament del Doctor Pi i Molist”, a càrrec del company Jordi Sànchez i Ruiz. L'activitat, que ja s’havia fet ara fa tot just un any, el 20 de febrer de 2025 a la seu de l’Arxiu i amb el suport del Memorial del Mental, va voler oferir una vegada més una nova perspectiva de la història de l'Institut Mental de la Santa Creu a partir de l'anàlisi d'uns documents inèdits. La xerrada es va dividir en cinc parts: 1) l'hospital de la Santa Creu; 2) la família Pi i Molist; 3) la família Bacigalupi i Maymó; 4) la primera pedra i la construcció de l’edifici; i 5) el conveni entre el manicomi i els hereus de Pi i Bacigalupi. Entre d'altres aspectes es va parlar sobre la localització de l'Institut Mental de la Santa Creu (terrenys), les masies de Ca n'Amell Gran i Can Guineueta, els arbres genealògics de Pi i Molist i de Bacigalupi i Maymó, la mort del doctor Pi i Molist, l'arquitecte, els treballadors i els constructors, els testaments d'Antònia i Vicenta Bacigalupi i Maymó, el discurs inaugural del manicomi i els acords establerts amb el manicomi.

Prèviament a la conferència, de les 17.00 h a les 18.00 h es va fer una visita guiada a l'exposició que porta per títol "Darrere els murs del Mental, vida quotidiana dintre del manicomi", instal·lada a la segona planta de la biblioteca. La mostra, que ja s’havia exhibit el 2021 a la seu de l’Arxiu i el 2022 a la seu del Districte de Nou Barris, és una selecció dels murals que els pacients anaven fent mensualment al saló social, omplint-los de notes, opinions, dibuixos i jocs, entre d'altres coses, que eren penjats amb xinxetes al suro del saló i que estaven tirats a terra. Abans del tancament definitiu, Natividad Gil els va  recuperar. Els plafons, que parlen d'aquestes persones, són en veritat una selecció d'aquest material d’entre els anys 1955 al 1963, degut a què no hi havia cabuda per a tot el què s'hauria desitjat. En definitiva, es reflecteix la vida quotidiana dels pacients del pavelló de homes abans de la reforma psiquiàtrica.

Tant la conferència com l’exposició han definit una completa activitat que ha tingut com a principal reclam posar en el centre tot allò que va significar aquesta institució i el què ha representat al districte de Nou Barris, degut als estrets vincles que s'han creat vincles, alhora evitar que es perdi aquest llegat patrimonial i documental que esdevé un bé tangible dels barris.