Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitats. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de gener del 2025

Elogio de la Locura


 ¿Qué es lo popular? Lo popular no es el folklore. Lo popular no son los tópicos ni los souvenirs para turistas. Lo popular no es el arte del pueblo, ni la identidad del país, ni los símbolos de la nación. Lo popular no es producto del proletariado ni son las artesanías de las clases trabajadoras. Lo popular no es lo pop. Lo popular no es la fama ni lo famoso. Lo popular no son los productos de la cultura de masas. Lo popular no son las golosinas visuales, las mercaderías de todo a un euro, ni las regalías de la publicidad. Es todo eso, sí, pero también su negación. Dialéctica negativa. Aparece, desaparece y vuelve a aparecer. Y, sin embargo, lo popular anda por ahí, por debajo de todo eso.

La Tendresa de la Bogeria, documental con el que se despidió al Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau, enriquecerá la reflexión que se llevará a cabo en el Centro de Creación Contemporánea de Andalucía, en Córdoba, sobre lo popular oculto y ocultado. Con traduccion en español por BNV Producciones.

dilluns, 3 de juny del 2024

Enciclopedia de vida 4

 

 Carlos García

Llegué al Mental  

Y conocí persones diversas de las que conservo por una razón u otra admiración y amistad. Diversas en edad, condición, visión del mundo, ideales y manera de ser. A pesar de su diversidad compartían un afecto y una humanidad que estoy seguro potenciaban el efecto terapéutico de los tratamientos realizados. También conocí las fracturas generadas por el personalismo, la ambición y la dificultad en mantener colectivamente una herencia de gran valor para la sociedad que la administra. 

El espacio físico era singular, pero estaba degradado por la falta de mantenimiento. Sin embargo, alojaba dedicación personal y trabajo en equipo, estaba en la cresta de la ola de las innovaciones terapéuticas y del conocimiento.  A lo largo del tiempo he ido valorando estas primeras experiencias en la asistencia como ejemplares.  

Los pacientes se beneficiaban de abordajes comunitarios, psicoterapéuticos, familiares-sistémicos y psicofarmacológicos en proporciones diversas según fueran de larga estancia, de media o de corta estancia y según el equipo asistencial de referencia. Los de larga y media estancia formaban parte de la comunidad del barrio, caminaban por sus calles y tenían sus relaciones y conversaciones en los bares del entorno. 

Siento como un privilegio el haber podido compartir aquel momento en aquel lugar, con las persones que conocí. Las enseñanzas fueron múltiples y variadas; desde el trabajo en equipo, la constante búsqueda de las claves de la enfermedad, la pertenencia a un grupo estimado, pero también la fragilidad de los débiles y cómo nos cuesta en este país mantener las herencias de valor. 

 

 

divendres, 15 de març del 2024

RADIO NIKOSIA

 

HISTÒRIES DE CAFÈ

RÀDIO NIKOSIA

Centre Cívic Ton i Guida, 31 de gener de 2024

 

Les “Històries de Cafè” del Memorial del Mental, (aparcades l'any passat per les exposicions) tornen de nou amb l’objectiu de fer confluir el desig expressat, tant pel Centre Ton i Guida com pel Memorial, que les activitats sobre Salut Mental no es concentrin només en “El Dia Mundial de la S.M.”, sinó que es puguin estendre al llarg de tot l´any.  Està previst que la seu a l'Arxiu Històric Roquetes i el Centre Cívic Ton i Guida es vagin alternant per acollir les sessions.

El passat dimecres 31 de gener vam trobar-nos per  conversar amb membres de Radio Nikosia.

Durant una hora i mitja llarga vam combinar la presentació de la història de la Ràdio, a través d'algunes audicions, amb el testimoni de la primera presidenta, la Dolors, que ens va fer cinc cèntims de la història i dels inicis del projecte, del president actual, el David, que va resumir la situació d’ara, amb el canvi d’ubicació tant física com de freqüència, i del Xavi, que es va referir més específicament a l’evolució  del projecte inicial fins a l’actualitat, amb la inclusió del Club, on es desenvolupen activitats de pintura, ioga, teatre… Ens acompanya una mostra de la exposició.

 

Els Presentadors


 

 Ens explicaren el que ha significat per a ells ser membres de Nikosia, sentir-se útils a través de l'acolliment i l'escolta de totes les opinions, poder incidir socialment, rebutjant les etiquetes…

Recordem algunes paraules de la Dolors, “Sempre que parlem a Ràdio Nikosia, transcendeixen les il·lusions i els somnis i ens sorprenem de les paraules poètiques que utilitzem”. “Moltes vegades el patiment present i passat no ens deixa veure la bellesa del que és quotidià” i del Xavi, “L'art transcendeix la ment”.


 A continuació vam voler simular el que seria una sessió de ràdio amb la participació en directe del públic assistent; unes trenta persones entre les quals algunes ja coneixien Radio Nikosia sobretot des de 2008 quan van començar a emetre cada divendres a “La Ventana” de la Cadena Ser.  Vam poder compartir l’interès que despertaven les seves emissions i el sentit del projecte, facilitant el desenvolupament de la creativitat, la difusió lliure de noticies i opinions i la comunicació. També vam lamentar que ara una gran part de l’activitat només es pot seguir a través de potcast.

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
L’acte va finalitzar amb la crítica del Lluc, un dels integrants, que, a través de la seva cançó, resumia de forma irònica les dificultats d’integració que pateixen les persones afectades per algun  trastorn mental.


 

 

dimarts, 19 de desembre del 2023

10è aniversari del Memorial del Mental


El passat divendres dia 15 a les 19.00 h va tenir lloc a la seu de l’Arxiu l’acte de commemoració dels 10 anys de la creació del Memorial del Mental. Sembla mentida com passa el temps, però encara recordem quan un 15 de març de l’any 2013, la comissió creada a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va presentar en un acte obert al públic el seu projecte per preservar la Memòria de l'Institut Mental de la Santa Creu. Les persones fundadores van ser l'Arnaldo Gil, el doctor Josep Clusa, el Vicente Martín, la Maria Capsada, l’Albert Parès i la Mercedes Hidalgo.
En l’acte en qüestió el company Arnaldo Gil va valorar el desenvolupament del Memorial del Mental sobretot per ser memòria viva, tant de les persones extreballadores com de tots els actes que s'han desenvolupat. Després es va procedir a la projecció d’un audiovisual on es recollien tots els cartells de les activitats realitzades durant questa darrera dècada. A tot això,es va fer un homenatge al doctor Josep Clusa que malauradament va morir sense poder enriquir-ne el desenvolupament.


En l'espai de les persones fundadores hi havia el Vicente Martí (la Maria Capsada i l’Albert Parès estigueren absents per problemes de salut). Va compartir les raons per les quals ell va entrar al Mental i els seus primers passos en el tractament amb els malalts. Com sempre, l'acompanyaren les fotos d'aquella època.
Seguidament es va demanar a la companya Natividad Gil, com a una de les fundadores de l'Arxiu i antiga treballadora del Mental, que digués algunes paraules. Ella va aprofitar l’ocasió per parlar-nos del dolor i la ràbia que sentia perquè la M.I.A. de l'Hospital de Sant Pau va aconseguir una nova requalificació dels terrenys del Mental com a edificables, traient així el què era casa seva a les persones ingressades.
Tot seguit va haver la sorpresa de l'actuació del nostre cantautor, l’Antonio Iranzo, que novament interpretà la cançó del Memorial del Mental.
Amb la Roser Guillamat es van presentar els canvis realitzats al bloc amb els apartats principals: història, personal, familiars d'extreballadors, veïnat, calidoscopi, activitats, aliments durant la pandèmia, publicacions i enllaços.


Després de 10 anys avui és un dia de reflexió: “El Memorial del Mental té futur, de quina manera, amb quins continguts, amb quines persones?”. Un dels participants recordà com va conèixer el Mental i com s'intentava que, els de fora, poguessin acostar-se, conèixer i perdre la por de les persones amb trastorns mentals. Aquesta va ser la feina sobretot de les persones que treballaven. Tot i la visualització que des de tots els àmbits s'ha anat realitzant, és una tasca en què cal continuar insistint.
Se'ns preguntà si hi havia alguna relació amb els serveis que van sortir del Mental, el Centre de Dia Pi i Molist, els Pisos amb Suport, la Residència i el Centre Especial de Treball. El personal que quedà al Mental van ser els qui ho van iniciar. Tot i que hi ha una relació molt bona, caldria explorar conjuntament si l'espai del Memorial pot ser per a ells també una eina.


També es va informar que l’Ajuntament de Barcelona ha ofert a les escoles unes visites organitzades a càrrec de l’Arxiu per conèixer la formació del Districte, el funcionament del Districte i de l’Arxiu Municipal, tot fent també referència al Mental. La darrera setmana ja es va fer la primera visita. La relació amb les escoles ve de lluny, doncs de fet  la Natividad Gil i la Maria Lluïsa Serralta ja havien fet una tasca. Ara, des de fa uns anys, les escoles vénen a l'Arxiu a conèixer-nos. Per acabar es va explicar que aquesta tasca psicopedagògica discorre en dues vessants: el patrimoni en sentit ampli i l'evolució de l'assistència en l'àmbit mental i emocional fins avui dia, la qual cosa es veu com a més interessant en aquests moments.


Finalment es va fer un càlid homenatge al Vicente Martí,  la Natividad Gil i a la Mercedes hidalgo. Als tres se’ls va obsequiar amb una rajola i un plumier amb una clau del Mental gravada amb els nostres noms. I, de nou, el temps de les emocions. Per al públic assistent hi hagué un entranyable obsequi que constava d’una carpeta amb pintures i escrits fets pels “mentalers”, més la nova cançó del Memorial del Mental. L’acte va acabar amb un aplaudiment i un brindis.