Avantprojecte de l'Institut Mental de la Santa Creu - Adquisició de terrenys i construcció

El projecte preliminar del nou manicomi data de 1857 i el definitiu va ser entregat l’any 1859, la Molt Il·lustre Administració (MIA) de l’hospital de Sant Pau va tardar 13 anys en aprovar-lo i va dedicar quatre anys més a la cerca de terrenys adequats i a l’estudi de les possibilitats de financiació.

Finalment, Gracies a l’aportació econòmica d’un benefactor anònim (la llegenda parla del mateix Pi i Molist i la seva dona) es compraren un seguit de finques situades entre Horta i Sant Andreu del Palomar:

- Can Gaig

- Ca n’Amell Gran o Ca n’Ensenya

- Ca n’Amell Xic

 

Per dificultats diverses, sobretot econòmiques no es van poder iniciar les obres fins a la segona meitat del segle XIX, quan un benefactor anònim (segons alguns, el mateix Pi i Molist i la seva dona) van facilitar l’adquisició dels terrenys i la construcció del edifici.

Inicialment va esser un recurs privat, dirigit a classes mitges i benestants. L’existència d’un manicomi en bones condicions era una demanda persistent dels barcelonins des de començaments del segle XIX. Emili Pi i Molist, psiquiatre de prestigi, va conèixer altres institucions europees i amb l’ajut de l’arquitecte Josep Oriol Bernadet van copiar l’estructura dels millors manicomis d’Europa i van dissenyar una edificació d’estil clàssic, sense les floritures pròpies del modernisme, sòbria però moderna, ben equipada, en un espai que permetés l’aplicació de les corrents més innovadores del moment (la psiquiatria moral, que defensava un tracte humanitari, abolició del maltractament i la repressió cap als bojos, alhora que hipotetitzava que el treball, l’ocupació, les relacions i les arts, realitzats en un ambient protector, aïllat de l’estrès de les ciutats, eren les millors eines per a la recuperació dels malalts. Aquest moviment fou iniciat a Paris per Pinel i Pussin).

En definitiva, les obres no es van poder iniciar  fins a finals del 1885 i les primers instal·lacions va ser inaugurades al desembre de 1889 i es va concloure l’any 1915.I va seguir depenent per a la seva gestió de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

 

 Referències:
- Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Quarta edició. Barcelona: El tinter, SAL, abril 2003, p. 56.