divendres, 27 d’octubre del 2023

El projecte d'un nou manicomi

  

 “Es la importància de que un Asilo para los enajenados,

al paso que no esté unido a un hospital ni a otro

establecimiento de beneficència,

no se halle tampoco muy distante de una Ciudad”

(E. Pi i Molist, 1846)


Emili Pi i Molist, psiquiatre de prestigi, va conèixer altres institucions europees i amb l’ajut de l’arquitecte Josep Oriol Bernadet va copiar l’estructura dels millors manicomis d’Europa i va dissenyar una edificació d’estil clàssic, sense les floritures pròpies del modernisme, sòbria però moderna, ben equipada, en un espai que permetés l’aplicació de les corrents més innovadores del moment (la psiquiatria moral, que defensava un tracte humanitari, abolició del maltractament i la repressió cap als bojos, alhora que hipotetitzava que el treball, l’ocupació, les relacions i les arts, realitzats en un ambient protector, aïllat de l’estrès de les ciutats, eren les millors eines per a la recuperació dels malalts. Aquest moviment fou iniciat a Paris per Pinel i Pussin).“...Hice pues el viaje y desempeñé con celo    mi comisión, cuyo resultado tuve el gusto de ofrecer a V.S. en enero de 1855, presentándole una descripción de varios manicomios de Francia, Inglaterra, Bélgica, Alemania e Italia, visitados en los meses de junio, julio, agosto y septiembre de 1854... “

El mateix Pi i Molist ho descrivia en un discurs de to paternalista però molt avançat i revolucionari per a la seva època: Els bojos, aïllats del medi urbà, rebrien bones impressions de l’ambient que els durien a recuperar la raó. Per aconseguir aquest fi, l’hospital s’havia de situar en un lloc espaiós, ben ventilat, proveït d’aigua abundant, lluny del nucli de la ciutat. La idea de cura havia de substituir el principi de reclusió previ i centre havia d’abandonar l’objectiu nosocomial per a esdevenir “Sanatori”.

Per dificultats diverses, sobretot econòmiques no es van poder iniciar les obres fins a la segona meitat del segle XIX, quan un benefactor anònim (segons alguns, el mateix Pi i Molist i la seva dona) va facilitar l’adquisició dels terrenys i la construcció del edifici.

L’hospital constava de 12 pavellons envoltats per unes cent hectàrees de terreny rústic: masies, terres de conreu, pastures... Alguns detalls en la construcció ja feien palesa la modernitat d’abordatge en què es basava: a diferència d’altres institucions de l’època, l’Institut Mental no tenia reixes i l’aïllament l’assegurava una fosa que el rodejava, separant els residents de l’exterior però mantenint la sensació visual de llibertat.


 

Inicialment va esser un recurs privat, dirigit a classes mitges i benestants. Depenia per a la seva gestió de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Inauguracio

 “...Las azarosas circunstancias de aquellos días, en que esta Ciudad acababa de recibir el golpe fatal de una epidemia de cólera-morbo, imposibilitaron a V.S. de llevar adelante por entonces su pensamiento, a pesar de sus vivísimos deseos...”
Aquests paràgrafs, extrets del text del discurs inaugural del “Manicomi de la Santa Creu”, que va pronunciar el Dr. Pi i Molist el 10 de desembre de 1889, ens donen una idea de les dificultats que van acompanyar la construcció i posada en marxa del Mental, los obres del qual no s’acabarien fins vint anys després.
La Vanguardia de l’època en feia referència el dia següent amb un article en el que es recollien, entre altres, les paraules del catedràtic de la Facultat de Medicina Sr. Rodriguez Mendez “...así como descuella el pino en la montaña sobre las yerbas, a las que presta sombra, así el Sr. Pi como que protege y ampara, desde el alto lugar que ha sabido conquistarse, a los pobres locos que se albergan en el edificio...”  de les quals actualment ens impacta el to paternalista.


Referències:


- Pi I Molist, E. «Memoria sobre el modo mas asequible de erigir un asilo, hospital ó casa de locos para uno y otro sexo fuera de las murallas de esta ciudad; acompañada de un proyecto de reglamento interior para el régimen del establecimiento". Barcelona: [s.n.]; 1846.


- Pi i Molist, E. «Colonia de Orates de Gheel (Bélgica)» Memoria leida a la Academia de Medicina y Cirugia de Barcelona. Imprenta y Libreria Politécnica Tomás Gorch. 1856

- Pi i Molist E. Discurso inaguración del Manicomio de la Santa Cruz, sito en el terreno municipal de San Andrés del Palomar. Barcelona, diciembre de 1989.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada