L’any 1957, coincidint amb la creació del nou barri de La Guineueta, alguns terrenys del Mental van ser expropiats per l’Ajuntament de Barcelona, que també n’era propietari i va pagar a la MIA vuit milions de pessetes ens lloc dels vint-i-dos milions amb què havien estat valorats.
L’any 1967 es va seguir amb la venda de les terres més properes a Collserola on es va edificar el barri de Canyelles. El 1968 es va produir l’enderroc de tres dels dotze pavellons del manicomi.
Darrera de la fredor dels números i les dades precedents s’hi endevinen els veritables interessos de la MIA: durant la dècada dels seixanta l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau s’havia de modernitzar i, per tal d’obtenir fons, es va començar a vendre el patrimoni rústic: en els primers terrenys venuts s’hi van edificar els blocs de pisos del barri de La Guineueta. La venda va seguir i així, de mica en mica, la tecnificació de l’Hospital es va anar pagant amb bocins de l’Institut Mental. A canvi, consta que es van repintar algunes parets d’un parell de pavellons del que restava dempeus del manicomi. Res més.
El 1970 va ser el gran desballestament. Es van vendre a les immobiliàries Barcinova i Calinova tota una ala de la institució (aproximadament la meïtat) i tots els terrenys rústics que quedaven, amb l’objectiu de pactar amb al Diputació de Barcelona, que era l’encarregada de l’assistència psiquiàtrica, l’allotjament en altres institucions psiquiàtriques de tots els malalts que encara vivien a l’ala restant i així poder completar la venda de tota la propietat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada