Estructura i seccions

             L’Institut Mental estava situat a l’Actual Nou Barris, llavors una zona agrícola entre Horta i Sant Andreu, a la parròquia de Santa Eulalia de Vilapiscina.

Amb una extensió de 700 metres de llargada i 240 d'amplada, L’Institut Mental constava de 12 pavellons simètrics, envoltats per més de cent hectàrees de  terreny rústic amb masies, terres de conreu, pastures i boscos. La propietat anava  des del passeig de Pi i Molist fins a Collserola. S’hi podien acollir fins a 700 pacients.

Estava dividit en tres cossos, el central dedicat a Serveis Generals i dos de laterals, una per a Dones i l’altre per a Homes. Al final de cadascun dels cossos laterals una edificació semicircular especialment aïllada estava destinada a acollir els residents més agitats i difícils. Entre els cossos de l'edifici hi havia 16 patis interiors enjardinats que creaven un ambient de tranquil·litat.

Comptava amb habitacions, menjador, cuina, sales de reunió, tallers de treball, biblioteca, infermeria, banys, teatre i fins i tot una església. Els residents, a més de la divisió per gènere  es distribuïen en funció de la classe social, la malaltia que patien i l'edat.

Alguns detalls en la construcció ja feien palesa la modernitat de l’edificació: a diferència d’altres institucions de l’època, l’Institut Mental no tenia reixes sinó finestres envidriades  i l’aïllament l’assegurava una inclinació suau del terreny, tipus fosa, acabada amb una paret que amb prou feines sobresortia de terra. Les habitacions eren lluminoses, en lloc de patis hi havia jardins i la vigilància era acurada i discreta.

En diversos articles i anuaris de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau entre 1920 i 1925  es parla "d’un espai tranquil, net i desinfectat, envoltat per un amfiteatres de muntanyes que el protegeixen dels vents freds del nord, i on es crea un ambient ideal per temperar el Sistema Nerviós".