Primera impressió d’entrada al Mental.
Potser per la meva anterior experiència de voluntariat en una altra institució on les portes tancades amb clau i els crits i els plors eren habituals, l’entrada a l’Institut Mental no va ser tan impactant.
El primer dia que vaig entrar a Santa Anna, en Bernardí Martorell estava fent una reunió amb les malaltes de la Secció. Asseguts en rotllana, parlaven. Se’m va invitar a seure amb ells i a participar-hi. Vaig trigar uns moments a situar-me de qui era malalt i qui personal cuidador.
De bon inici, em vaig sentir cridada a participar, escoltada, guiada amablement i acollida en les mil preguntes amb què jo bombardejava el Dr. Jaén i el Dr. Garcia.
El sentiment va ser de ser membre d’un equip en formació, d’un equip que pretenia acollir emocionalment les malaltes i les seves necessitats i oferir un treball terapèutic en constant evolució.
Empremta de la meva experiència al Mental
L’experiència viscuda a l’Institut Mental ha deixat sens dubte una sòlida empremta a la resta de les nostres vides. Un aprenentatge de reflexió i sensibilització envers el patiment i les dificultats de l’altre, que a l’hora d’exercir la meva professió ha marcat una dinàmica de comprensió, d’acolliment i de cerca constant d’estratègies i aprenentatges per gestionar totes les dificultats que has d’afrontar per fer bé la teva feina.
En el meu cas, he dirigit durant quaranta anys el projecte d’una llar d’infants i el desenvolupament d’un equip pedagògic per acollir tota mena d’infants, amb les seves problemàtiques particulars i les de les seves famílies. Una petita mostra en seria l’exemple: davant d’una baralla agressiva de dos nens per una joguina, un membre de l’equip pedagògic atenia i consolava el nen agredit i, alhora, una altra mestra consolava i atenia el nen agressor dient-li “ja t’entenc; no has pogut aguantar la teva ràbia. Ara ens tranquil·litzarem i pensarem maneres de fer perquè, quan et torni a passar no peguis ni facis mal a ningú”. Els nens i la mestra buscàvem habitualment les estratègies per resoldre aquestes situacions, sense culpabilitzar, acollint totes les emocions i trobàvem eines de comportament no conflictiu: tot el grup celebrava la descoberta a cada nova situació!
Neus Costes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada