Josep Oriol i Bernadet (El Far d'Empordà, 4 de juliol de 1811 - Escaldes-Engordany, 1860) va ser un matemàtic, científic, poeta i arquitecte català.
Fill d'una família de senzills artesans, el seu pare Magí Oriol natural de Granyena de Segarra era mestre de cases, la seva mare Francisca Bernadet i Basols era natural de Figueres.
Estudià Belles Arts i Ciències a la Llotja, també arquitectura a l'Escola de la Junta de Comerç, on fou deixeble de l'arquitecte Antoni Cellers i del reconegut matemàtic Onofre Jaume Novellas. A més, consta que seguí cursos de francès i italià, de física i química i d'arquitectura civil acompanyats de dibuix, amb especial formació en perspectiva i paisatge. Al 1833 obtingué el títol d'arquitecte acadèmic per la Reial Acadèmia de San Fernando de Madrid, amb el projecte "Teatro para una capital capaz de 2.500 personas".
Com a poeta va publicar algunes poesies al diari barceloní El Imparcial i escriure una oda a Isabel II amb ocasió de la solemne inauguració de la Societat Filharmònica de Barcelona de la qual era membre.
En el camp de l’arquitectura, entre 1834 i 1836, treballà, junt amb Antoni Cellés i Josep Mestres i Gramatges a restituir el perímetre de la muralla romana de Tarragona. Entre 1842 i 1856 va ser l'arquitecte municipal de Sabadell, ciutat on també va fer d'agrimensor i de director de Camins Veïnals. Mantingué amistats i projectes amb altres arquitectes com Miquel Garriga i Roca, Antoni Rovira i Trias, Josep Mas i Vila i Francesc Daniel i Molina.
Des d'abril 1846 fins a març 1847, juntament amb Antoni Rovira i Trias i Miquel Garriga i Roca, va tirar endavant el Boletin Enciclopédico de Nobles Artes (1846-1847). En aquest butlletí van recollir idees i pensaments d'arquitectes del moment, debats sobre ordenació del territori, la conservació, nous avenços tècnics aplicat a la indústria, fins i tot sobre legislació i ordenances municipals.
L'any 1855 va establir contacte amb el psiquiatre Emili Pi I Molist i junts van pensar, dissenyar planificar i construir l’ Institut Mental de la Santa Creu. Per a formar-se van viatjar a diferents institucions psiquiàtriques d’Europa que estaven organitzades seguin les bases modernes de la psiquiatria moral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada