- Els partits de futbol on participen el personal i els pacients.
Imatges cedides per Vicente Martín, Mercedes Hidalgo i Miguel Guadarrama
 |
| Partit amb les infermeres el 1969 |
 |
| Vicente, Linde,hermano Agustín, Dr. Buñuel |
- Als patis de les seccions, les primeres festes.
- Els jocs als patis.
EL CLUB SOCIAL
Dins la maquetació del Institut Mental, realitzada per l'Arxiu Históric de Roquetes-Nou Barris, per a la Seu del Districte, que té la seva seu a una part de l'edifici de l'antic hospital psiquiàtric, apareix la següent maqueta:
Ramón Manent relata:
"A l‘hospital, de tant en tant, s’organitzen festes amb refrescos, galetes i ballaruga, en
un espai que se’n diu el Club Social. És una mena de bar amb futbolins i billar
i que disposa d’un tocadiscos i una discoteca mes o menys festiva i això si,
antiquada. És força concorregut sobretot al migdia i a l’hora del cafè, tan per
malalts com pels metges i el personal sanitari. Només s’hi beuen begudes no
alcohòliques, evidentment, i per menjar tan sols hi ha pastes i croissants.
S’hi fuma molt, com a per tot el manicomi, i és normalíssim que el homes et
demanin un cigarro, cosa que mai els nego.
De tant en tant s’hi convoca una
festa o simplement s’improvisa, i els cuidadors i algun metge fem el que podem
per fer ballar aquells cossos atrotinats, rígids i molt sovint arrítmics per
tants anys de reclusió repressiva. Son moments
que trenquen la trista monotonia del manicomi i serveixen molt per establir
relació amb els mallats d’altres seccions. Hi van homes i dones i es viuen
situacions ben xocants".
" Va ser una festa fantàstica. Tothom va ballar un darrere l´altre tots els valsets, tangos, jotes, pasdobles i corridos que els de La Corranda van interpretar amb entusisme creixent.Aparellats o per lliure, homes i dones, infermers, cuidadors,mecànics i mecàniques, van ballar sense descans, ara prenent-se, ara deixanr-se anar,omplint la tarda i l´espaiosa sala del "Club Social" de gresca i alegria. Temps desprès, entre els interns i el personal encara es recordava la diada...
Per tu, aquell va ser un dels dies mes feliços de la teva experiència com a cuidador. Que la música del carrer, la que tu vivies quotidianament, entrés al manicomi i que la gent vibrés amb els mateixos sons i ritmes que a tu et feien vibrar, era la confirmació que els teus somnis eren viables i encertats. Donar la vida al manicomi i a la seva gent i que, a la vegada, gent de fora es maravellés de la vitalitat que també allà dins hi havia, era una de les motivacions del teu viure.
Que coincidissin el fora i el dins en el comú denominador Vida, era el nucli del tei ideiari, i aquel dia s´havia realitzat. Perquè senties via a les dues bandes de la tàpia del manicomi i no volies acceptar que aqella paret seguís partint i mantenint separats dos mons que es desconeixen."
La Comissió del Club Social va portar al psiquiàtric artistes de renom: Pepa Romero ens parla del cantautor Ramón Muntaner, Ramon del Grup "Taller de Marionetes" de la Barceloneta, dirigit per Pepe Otal, prestigiós marionetista del mon de la faràndula, natural de Albacete. Van fer la seva actuació en una semana cultural.
Imatges cedides per Ramon Manent
" Va ser una festa fantàstica. Tothom va ballar un darrere l´altre tots els valsets, tangos, jotes, pasdobles i corridos que els de La Corranda van interpretar amb entusisme creixent.Aparellats o per lliure, homes i dones, infermers, cuidadors,mecànics i mecàniques, van ballar sense descans, ara prenent-se, ara deixanr-se anar,omplint la tarda i l´espaiosa sala del "Club Social" de gresca i alegria. Temps desprès, entre els interns i el personal encara es recordava la diada...
Per tu, aquell va ser un dels dies mes feliços de la teva experiència com a cuidador. Que la música del carrer, la que tu vivies quotidianament, entrés al manicomi i que la gent vibrés amb els mateixos sons i ritmes que a tu et feien vibrar, era la confirmació que els teus somnis eren viables i encertats. Donar la vida al manicomi i a la seva gent i que, a la vegada, gent de fora es maravellés de la vitalitat que també allà dins hi havia, era una de les motivacions del teu viure.
Que coincidissin el fora i el dins en el comú denominador Vida, era el nucli del tei ideiari, i aquel dia s´havia realitzat. Perquè senties via a les dues bandes de la tàpia del manicomi i no volies acceptar que aqella paret seguís partint i mantenint separats dos mons que es desconeixen."
La Comissió del Club Social va portar al psiquiàtric artistes de renom: Pepa Romero ens parla del cantautor Ramón Muntaner, Ramon del Grup "Taller de Marionetes" de la Barceloneta, dirigit per Pepe Otal, prestigiós marionetista del mon de la faràndula, natural de Albacete. Van fer la seva actuació en una semana cultural.
CERCAVILA TALLER DE MARIONETES
Imatges cedides per Ramon Manent
Edició de Margarida Sànchez
Una altre activitat molt important van ser Les Colònies que totes les Seccions organitzaven, més serà desenvolupat en una apartat propi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada