Conocimos las distintas vertientes que convergían en su persona: el psicoanalista, el militante de izquierdas, el que insistió en otro tipo de psiquiatría junto con otros profesionales de la institución, quien sostuvo la psiquiatría comunitaria, quien potenció la Red De Salud Mental, las Asociaciones de Enfermos Mentales y la de Familiares.
A continuación os mostramos una recopilación de imágenes de este acto.
Este Agosto nos dejó el Doctor Josep Clusa Matinero, el Pep para much@s. Psiquiatra Psicoanalista, algun@s del Arxiu lo conocisteis el día de la Presentación del Memorial del Mental el 28 de Febrero de este año.
Esta noticia me generó el sentimiento de haberme quedado, una vez más, huérfana. No obstante, había estado a su lado desde 1972, año en el que entro a trabajar en el Mental en una sección de mujeres cercana a la suya, hasta su jubilación.
Como siempre nos pasa, me han quedado muchas cosas sin decirle (tuvimos la suerte de vernos personalmente antes de agosto para mostrarnos una vez más nuestro aprecio), es por lo que aprovecho este espacio para comunicarlas.
Te agradezco Pep que nos hayas acompañado en una de las etapas más difíciles que vivimos, la del Desmantelamiento del Mental de la Santa Creu perteneciente al Hospital de Sant Pau. Como nosotr@s, tomaste la decisión de defender el Proyecto de Cambio y continuidad que aglutinaba camas psiquiátricas con servicios comunitarios y un hospital para el barrio.
Te agradezco tu fuerza y entusiasmo para perseguir tus sueños y no parar hasta conseguirlos (tu insistencia era bien conocida por las autoridades tanto de Sant Pau, como de la Diputación y de la Generalitat). Querías en el barrio unos Servicios Psiquiátricos Integrados: Centro de Día, Club, Centro Especial de Trabajo, Pisos con soporte y Residencia Psiquiátrica. Y, ¡¡Lo conseguimos!! Perdimos las camas.
Te agradezco tu amor a lo grupal. Siempre fuiste un generador de grupos: el del equipo, el de sala, el del Departamento de Mujeres, el Interdepartamental, el de supervisión, el terapéutico...Además potenciaste la Asociación de Enfermos Mentales y la de Familiares de Salud Mental.
Tu invitación a que fuéramos activ@s en ellos, a dar espacio a nuestras palabras, aunque más de una vez estas se volvieran contra ti.
Te agradezco que nos enseñaras a escuchar y escucharnos, incluido el inconsciente, individual, grupal e institucional. A buscar el diálogo entre tendencias personales, políticas, psiquiátricas aunque a veces, asumiendo con orgullo tu poder, tiraras sólo adelante.
Que fueras cercano tanto laboral como asistencialmente (en el momento que no teníamos una resonancia tuya, qué difícil nos resultaba digerirlo) Que, ya jubilado siguieras como algo trascendente nuestros encuentros potenciando algo tan importante para ti, el vínculo afectivo de nuestro grupo.
Y, para terminar (esto podría hacerse interminable) agradecer que acogieras con entusiasmo el proyecto de recoger nuestra historia asistencial vivida (¡nos has dejado tan pronto! ni siquiera has tenido tiempo para seleccionar tu documentación y pasarla al arxiu y registrarla) Esperamos que el vínculo entre l@s que quedamos, nos posibilite continuar y llene esta soledad.
Septiembre del 2013
Mercedes Hidalgo Rebollo
En el Blog del Memorial del Mental podéis escuchar la entrevista que Josep Maria Espinàs hizo para el programa <Personal e Intransferible> de TV3 en 1992, donde habla tanto del mental como del Centro de Día.
---------------------------------
Em record del Pep Clusa
Vull fer el meu petit homenatge al Dr. Pep Clusa i ho faig amb el goig d’haver treballat molts anys al seu costat.
Quan vaig passar a santa Cecília , ho vaig fer amb moltes ganes, a aquesta sala o secció el Dr. Clusa era el Coordinador mèdic, i per cert sempre havíem fet molta broma a nivell institucional, doncs la santa és la patrona de la música i és clar... els músics interpreten.
Era una secció uniforme en la línia d’orientació psicoanalítica, hi havia molt entusiasme i veritables ganes de treballar, en gran part era degut al que ell ens transmetia, tant a nivell assistencial, com també en la formació.
Evidentment, l’aspecte de la interpretació era un tema molt sagrat per ell, que s’havia de portar a nivell conceptual i no en el context de la vida de la sala.
En l’aspecte formatiu, i a nivell experimental, va ser dels pocs professionals que va instaurar unes psicoteràpies institucionals a una sala de pacients psicòtiques cròniques, on hi podíem assistir un de nosaltres, el que tenia cura a nivell de vida quotidiana d’aquella pacient en concret. D’assemblees de malaltes de la secció, se’n feien dues setmanals, de les quals, una era més organitzativa i l’altra sense una temàtica determinada. Un dia a la setmana, obert als professionals que poguessin i volguessin assistir, hi havia el grup de formació de tipus seminari, amb intercanvis amb altres companys. Una reunió setmanal amb el Dr. Palet recollint i ajudant-nos a elaborar tot l’impacte del dia a dia, de la nostra relació amb les pacients.
Amb l’equip, cada dia hi havia una reunió de temàtica assistencial i/o organitzativa.
El Dr. Clusa portava la secció amb la línia del que podien ser les Comunitats Terapèutiques del moment històric que vivíem, tot i que en el nostra cas, érem una illa dins d’una institució, aquesta aviat va quedar ferida o cremada per les lluites institucionals i per tant, aviat va portar a la desgana i desànim. En aquesta sala que coordinava el Dr. Clusa, crec que per la cura que va tenir ell de l’equip, va permetre que fins el tancament hi hagués moltes ganes de treballar.
A l’any 1987 l’Ajuntament va tancar l’Institut Mental. Amb moltes pressions per la nostra part i amb negociacions es va acceptar la posada en marxa del Centre de Dia Pi i Molist, els Pisos amb Suport, el Club Psico-social, i un Centre Especial de Treball que es va aconseguir per la persistència i tenacitat del Dr. Clusa, que no va parar fins aconseguir tots aquests recursos i inclús el nou local l’antiga Escola Ramiro de Maetzu de la època franquista, abans, en la República duia el nom de Hermenegildo Giner de los Ríos, regidor de l’Ajuntament que la va posar en marxa.
Per les característiques d’aquest local, al primer pis va ser possible ubicar-hi l’actual Residència Psiquiàtrica, que l’Hospital de Sant Pau va acceptar per la insistència del Pep, posteriorment es va obrir quan ell ja estava jubilat. Podríem anomenar moltes altres iniciatives que va estimular a posar-les en marxa, com l’Associació de Familiars de Malalts Mentals Pi i Molist, el Grup de Teatre “La trifulga dels fútils” va aconseguir uns lligams amb el barri de “Can Peguera” que és el que envolta el Centre.
A aquests nous recursos assistencials el Dr. Clusa va seguir tenint molta cura de l’equip, d’un equip cada vegada més complex que s’havia de fer càrrec de molts més malalts i d’una psiquiatria molt diferenciada.
Jo volia deixar clara tota aquesta trajectòria del Dr. Clusa. de la que jo he format part i dir-li al Pep, moltes gràcies pel que ens has deixat a dins nostre. Albert Parés
-------------------------------------------------
Un poema pel Pep
T’he buscat pertot arreu
i no t’he trobat,
era un dia fosc,
un dia de tempesta.
On és el company?
on és l’amic?
on és el mestre?.
El que feia sortir el sol
tant sols escoltant-t’he.
t’he buscat pertot arreu
i no t’he trobat,
el dia segueix sent fosc
i trist de turmenta.
Trenta-cinc anys
al teu costat,
ens hem acompanyat.
Amb l’honestedat ets exemple,
l’amistat has defensat,
lluitador per la justícia,
a ningú has criticat.
Pep, t’he buscat pertot arreu
i quan la boira m ’obnubilat
a dins meu t’he retrobat.
Moltes gràcies Pep
pels anys viscuts al teu costat
una forta abraçada
per la família.
Albert Parés agost del 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada