dimecres, 31 de maig de 2017

El Memorial de l`Institut Mental de la Santa Creu




En Memoria del Dr. Clusa
Yo podría hablar de muchos momentos pasados con Clusa, más quiero comenzar por aquello que muchas personas no conocerán, lo último que él realiza.
 En el 2012  desde el Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, distrito al que pertenecía el Institut Mental, ponemos en marcha el proyecto de recoger la Memoria Histórica del hospital psiquiàtric.

Comissió que lo crea: Dr. Clusa, Maria Capsada, Vicente Martín, Albert Parés, Josep Marie Comelles i Mercedes Hidalgo


Presentació en el 2013

Descripció de la Relació Arxiu Històric / Institut Mental

Ricard ens parla de la relació que el ARXIU des de sempre ha tingut amb el Mental,  en la defensa de la continuitat de la Asistencia Psiquiàtrica,  de la no expulsió d`els malalts i del personal, i del manteniment y adecentament del edifici com patrimoni de la ciutat y del districte.



La meva relació d`amor amb una amant
En la Presentación del Memorial del Mental en el 2013 el Dr. Josep Clusa nos habla de cómo fué su relación con el Mental, como la que se tiene con un amante, que se la quiere tanto que se la quiere cambiar. Así fueron sus esfuerzos para transformarla de Institución Manicomial a Institución Hospitalaria, más en la linea de una Comunidad Terapéutica.



Carta Reivindicativa del Dr. Clusa

dimarts, 5 de juliol de 2011
Salvem el XALET. Carta del Dr. Clusa a la Sra. irma Rognoni

Sra. Irma Rognoni
Regidora del Districte Municipal de Nou Barris 
Benvolguda Sra.,
He tingut notícia i he rebut informació relacionada amb un eventual  enderroc del pavellonet, conegut com el Xalet, ubicat al que havia estat departament de dones del manicomi de Sant Andreu, posteriorment denominat Institut Mental de la Santa Creu, en una part del que resta de l’edifici del qual s’ha instalat la seu del districte.
Reconeixent l’escaç valor arquitectónic de l’esmentat Xalet, considero que raons lligades a la memória histórica del que ha representat dins del procés d’impugnació de l’asil manicomial al nostre pais, haurian de portar a fer tot el possible per la seva restauració i reconversió.
La meva posició, de ben segur compartida per molts altres professionals de la salut mental, deriva de la meva antiga i llarga vinculació a la institució de la Santa Creu i Sant Pau. En efecte, durant més de quaranta anys, des dels meus inicis professionals, vaig estar vinculat a l’assistència prestada als internats-malalts mentals-usuaris amb trastorns mentals (segons les diferents denominacions de l’época i l’evolució en la concepció de la seva atenció). Tot i no aceptar, des del punt de vista asistencial, la totalitat del projecte de desmantellament de l’Institut Mental acordat al seu dia per les diferents administracions responsables, vaig formar part de l’equip de professionals que va responsabilitzar-se de les funcions assistencials dels malalts afectats pels trasllats a altres centres psiquiàtrics i vaig acabar asumint responsabilitats com director dels recursos alternatius que se’n van derivar (Centre de Dia Dr. Pi i Molist, Pisos Assistits i Club).
Doncs bé, durant tot el procés d’impugnació de l’estructura totalitària de l’antic manicomi, que en la nostra particular conjuntura histórica va implicar la incorporació al moviment de lluita contra el franquisme, el Xalet construit per acollir una internada adinerada (representant per tant del tracte discriminatori individual i socialment del malalt mental), va constituir-se en l’espai  on nasqué i s’experimentà una nova comunitat terapéutica, s’elaboraran els nous programes assistencials i s’organitzava la resistència als intents de contrareforma .

Amb el temps hem comprovat la importància que,  per la provisió d’una centralitat urbanística que ajudés a donar cohesió i unifiqués el Districte, ha representat l’operació Institut Mental. Entenc també les eventuals necessitats de restauració i reforma de les dependències actuals del recinte on està ubicada la seu de l’Ajuntament, peró tanmateix trovaria greu que, novament!, es portesin a terme sense respecte al que se li deu a l’antiga institució i, dins d’ella, al Xalet, des del qual tantes intervencions humanitzadores del tracte als malalts mentals han estat posibles i el qual merexeria restar com espai memorial i de documentació sobre la Salut Mental al districte i la ciutat.
Resta atentament a la seva consideració i la saluda atentament,
Josep Clusa
President de la Fundació Congrés Català de Salut Mental
Publicado por Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris en 18:34

En el homenaje realizado a Clusa desde el Arxiu apareció este testimonio de una de las personas que participaron en el acto y que para muchos es desconocido

Descripción de Teatro de niños/as en el mental

El Dr. Clusa pide a las asistentes sociales del barrio si pueden hacer teatro con los niños y niñas en el mental. Así se inicia una colaboración que duró desde el 1963 al 66, de la que disfrutaron tanto los propios artistas, como los pacientes y familiares.


Por último informo de la Jornada organizada por el Arxiu històric de Roquetes Nou Barris y la Fundació Catalana de Salut Mental, que realizaremos en 2018 sobre :

<CALIDOSCOPIO SOBRE LA REFORMA PSIQUIÁTRICA desde sus protagonistas>

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada