En Memoria del Dr. Clusa
Yo podría hablar de muchos momentos pasados con Clusa, más quiero comenzar por aquello que muchas personas no conocerán, lo último que él realiza.
En el 2012 desde el Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, distrito al que pertenecía el Institut Mental, ponemos en marcha el proyecto de recoger la Memoria Histórica del hospital psiquiàtric.
Comissió que lo crea: Dr. Clusa, Maria Capsada, Vicente Martín, Albert Parés, Josep Marie Comelles i Mercedes Hidalgo
 |
| Presentació en el 2013 |
Descripció de la Relació Arxiu Històric / Institut Mental
Ricard ens parla
de la relació que el ARXIU des de sempre ha tingut amb el Mental,
en la defensa de la continuitat de la Asistencia Psiquiàtrica, de
la no expulsió d`els malalts i del personal, i del manteniment y
adecentament del edifici com patrimoni de la ciutat y del districte.
 |
| La meva relació d`amor amb una amant
En la
Presentación del Memorial del Mental en el 2013 el Dr. Josep Clusa nos
habla de cómo fué su relación con el Mental, como la que se tiene con
un amante, que se la quiere tanto que se la quiere cambiar. Así fueron
sus esfuerzos para transformarla de Institución Manicomial a Institución
Hospitalaria, más en la linea de una Comunidad Terapéutica.
|
Carta Reivindicativa del Dr. Clusa
dimarts, 5 de juliol de 2011
Sra. Irma Rognoni
Regidora del Districte Municipal de Nou Barris
Benvolguda Sra.,
He tingut notícia i he rebut informació relacionada
amb un eventual enderroc del pavellonet,
conegut com el Xalet, ubicat al que havia estat departament de dones del
manicomi de Sant Andreu, posteriorment denominat Institut Mental de la Santa
Creu, en una part del que resta de l’edifici del qual s’ha instalat la seu del
districte.
Reconeixent l’escaç valor arquitectónic de
l’esmentat Xalet, considero que raons lligades a la memória histórica del que
ha representat dins del procés d’impugnació de l’asil manicomial al nostre
pais, haurian de portar a fer tot el possible per la seva restauració i
reconversió.
La meva posició, de ben segur compartida per molts altres professionals de
la salut mental, deriva de la meva antiga i llarga vinculació a la institució
de la Santa Creu i Sant Pau. En efecte, durant més de quaranta anys, des dels
meus inicis professionals, vaig estar vinculat a l’assistència prestada als
internats-malalts mentals-usuaris amb trastorns mentals (segons les diferents
denominacions de l’época i l’evolució en la concepció de la seva atenció). Tot
i no aceptar, des del punt de vista asistencial, la totalitat del projecte de
desmantellament de l’Institut Mental acordat al seu dia per les diferents
administracions responsables, vaig formar part de l’equip de professionals que
va responsabilitzar-se de les funcions assistencials dels malalts afectats pels
trasllats a altres centres psiquiàtrics i vaig acabar asumint responsabilitats
com director dels recursos alternatius que se’n van derivar (Centre de Dia Dr.
Pi i Molist, Pisos Assistits i Club).
Doncs bé, durant tot el procés d’impugnació de l’estructura totalitària de
l’antic manicomi, que en la nostra particular conjuntura histórica va implicar
la incorporació al moviment de lluita contra el franquisme, el Xalet construit
per acollir una internada adinerada (representant per tant del tracte
discriminatori individual i socialment del malalt mental), va constituir-se en
l’espai on nasqué i s’experimentà una
nova comunitat terapéutica, s’elaboraran els nous programes assistencials i
s’organitzava la resistència als intents de contrareforma .
Amb el temps hem comprovat la importància que, per la provisió d’una centralitat urbanística
que ajudés a donar cohesió i unifiqués el Districte, ha representat l’operació
Institut Mental. Entenc també les eventuals necessitats de restauració i
reforma de les dependències actuals del recinte on està ubicada la seu de
l’Ajuntament, peró tanmateix trovaria greu que, novament!, es portesin a terme
sense respecte al que se li deu a l’antiga institució i, dins d’ella, al Xalet,
des del qual tantes intervencions humanitzadores del tracte als malalts mentals
han estat posibles i el qual merexeria restar com espai memorial i de
documentació sobre la Salut Mental al districte i la ciutat.
Resta atentament a la seva consideració i la saluda atentament,
Josep Clusa
President de la Fundació Congrés Català de Salut Mental
Publicado por Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris en 18:34
En el homenaje realizado a Clusa desde el Arxiu apareció este testimonio de una de las personas que participaron en el acto y que para muchos es desconocido
Descripción de Teatro de niños/as en el mental
El Dr. Clusa pide
a las asistentes sociales del barrio si pueden hacer teatro con los
niños y niñas en el mental. Así se inicia una colaboración que duró
desde el 1963 al 66, de la que disfrutaron tanto los propios artistas,
como los pacientes y familiares.
<CALIDOSCOPIO SOBRE LA REFORMA PSIQUIÁTRICA desde sus protagonistas>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada