El passat dijous 13 d'octubre va tenir lloc a la seu de la nostra entitat unes Històries de Cafè que, sota el títol "Dialoguem sobre salut mental" va comptar amb la participació tant de familiars com de treballadors i usuaris de l'antic Institut Mental de la Santa Creu.
L'assistència de públic va ser d'una quinzena de persones. El nostre company Ricard Fernández va procedir a l'obertura i a donar unes paraules de benvinguda, tot fent esmena a la importància de la memòria oral com una font de recursos important de cara a recuperar la memòria històrica, així com del paper que desenvolupa el Memorial del Mental com un arxiu dins de l'Arxiu de cara a potenciar el fons documental històric relatiu a l'antic manicomi.
Seguidament va parlar la nostra companya, alhora principal responsable del citat Memorial i antiga treballadora del Mental, Mercedes Hidalgo, la qual va aclarir que aquests tipus d'actes, més que recuperar les vivències en veritat tracten de parlar i reflexionar al voltant de la salut mental. Es va recordar que el passat 14 d’abril ja es van fer unes Històries de Cafè sobre la salut en general i la salut mental en particular, i que ara calia refrescar una mica la memòria d'aquells temes que s’havien parlat. Per això, va haver el desig de consolidar un petit grup de debat de confiança que anés incidint en la prevenció, capaç d'observar cap a on va la societat i que vegi les coses des de les vivències d’allò que és quotidià. Una vegada més es va remarcar la dificultat de reconèixer-la, de veure-la des de fora i des de dins, la necessitat d’acompanyar a la persona que ho pateix tant per part de la família com per part dels profesionals, així poden arribar a fer una vida bastant normal. Es va parlar de la curació o cronificació de les malalties mentals i la relació de la persona afectada amb el seu entorn.
Aquesta vegada el debat es va centrar en relació als nens i nenes, sobre quins factors necessita un infant per a que creixi de manera sana, aspectes a protegir de la infantesa, valors, educació, la seva participació en el món, aspiracions que projecten els adults, la seva posició com a subjectes actius, la capacitat d’adoptar postures i assumir acords, de prendre decisions i la seva influència al món on viuen. Totes les persones coincideixin en que lo mes important es que hagi amor i se les marqui les normes amb afecte. Que el temps que els pares estén amb els nens estén presents i amb capacitat d'observar i de escolta. Mes, van veure que les condicions socials i polítiques no afavoreixin aquesta tranquil·litat tan necessària. Una destacada aportació al debat va ser la necessitat de què els nens i nenes, i els seus familiars coneguin les emocions, per què arriben i com arriben, perquè així acabaran valorant les alegries i les tristeses dels demés.
La mateixa Mercedes va aportar un resum al voltant d’unes jornades sobre prevenció d’infància que es van fer a Catalunya amb la participació de 40 especialistes que van valorar i debatre per assenyalar quins aspectes calia protegir. En relació al document es va parlar sobre diversos aspectes a considerar, tot arribant a algunes conclusions amb les quals molts dels qui van intervenir al debat van coincidir a expressar de manera anticipada. En síntesi, es planteja si l’educació rebuda o que apliquem és bona on no, i que l’educació de les persones i la relació amb els fills és sempre la part més difícil. Es va remarcar la manca d’escoles de pedagogia per als pares, fet pel qual aquests es veuen obligats a fer el que saben i el que poden.
Altres conclusions i reflexions foren al voltant del costum a generar contradiccions que creen incoherències i, per tant, inseguretat; de que cal ensenyar més a partir del que es fa i no pas de les paraules;ser realistes amb ells i no explicar-los mentides; que les tendències parentals són determinants i cal veure si els fills tenen una actitud molt permissiva o no; que els fills necessiten afecte però alhora que se’ls marquin unes pautes; i que sovint les aspiracions dels pares envers els seus fills són poc realistes a nivell del que es vol que siguin o facin quan siguin grans. Sobre l’escolta de la part emocional es va alertar de que cal adonar-se’n a temps de les coses que passen perquè podrien crear un patiment a l’infant o al jove o, fins i tot, als pares, un fet que sovint es deixa de banda com si es tractés d’un fet passatger degut a l’edat, i que després hi ha força dificultats de corregir quan s’acudeix a un especialista.
Altres punts pendents de parlar es preveuen reprendre en una propera xerrada que es faria el proper dijous 17 de novembre al mateix lloc i a la mateixa hora, relatiu també a la salut mental. Acabada la tertúlia, les persones assistents van poder gaudir d’un refrigeri i d’uns aperitius per cortesia de l’Arxiu. L’acte, que ha estat enregistrat ja és consultable al nostre fons documental d’imatge i so.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada