SALVEM EL XALET
Dimarts, 5 juliol de 2011
Sra.
Irma Rognoni, regidora del Districte de Nou Barris
Benvolguda senyora,
He tingut notícia i he rebut informació relacionada amb un eventual
enderroc del pavellonet, conegut com el Xalet, ubicat al que havia estat
departament de dones del manicomi de Sant Andreu, posteriorment
denominat Institut Mental de la Santa Creu, en una part del que resta de
l’edifici del qual s’ha instalat la seu del districte.
Reconeixent l’escaç valor arquitectónic de l’esmentat Xalet, considero
que raons lligades a la memória histórica del que ha representat dins
del procés d’impugnació de l’asil manicomial al nostre pais, haurian de
portar a fer tot el possible per la seva restauració i reconversió.
La meva posició, de ben segur compartida per molts altres professionals
de la salut mental, deriva de la meva antiga i llarga vinculació a la
institució de la Santa Creu i Sant Pau.
En efecte, durant més de
quaranta anys, des dels meus inicis professionals, vaig estar vinculat a
l’assistència prestada als internats-malalts mentals-usuaris amb
trastorns mentals (segons les diferents denominacions de l’época i
l’evolució en la concepció de la seva atenció). Tot i no aceptar, des
del punt de vista asistencial, la totalitat del projecte de
desmantellament de l’Institut Mental acordat al seu dia per les
diferents administracions responsables, vaig formar part de l’equip de
professionals que va responsabilitzar-se de les funcions assistencials
dels malalts afectats pels trasllats a altres centres psiquiàtrics i
vaig acabar asumint responsabilitats com director dels recursos
alternatius que se’n van derivar (Centre de Dia Dr. Pi i Molist, Pisos
Assistits i Club).
Doncs bé, durant tot el procés d’impugnació de l’estructura totalitària
de l’antic manicomi, que en la nostra particular conjuntura histórica
va implicar la incorporació al moviment de lluita contra el franquisme,
el Xalet construit per acollir una internada adinerada (representant per
tant del tracte discriminatori individual i socialment del malalt
mental), va constituir-se en l’espai on nasqué i s’experimentà una nova
comunitat terapéutica, s’elaboraran els nous programes assistencials i
s’organitzava la resistència als intents de contrareforma.
Amb
el temps hem comprovat la importància que, per la provisió d’una
centralitat urbanística que ajudés a donar cohesió i unifiqués el
Districte, ha representat l’operació Institut Mental. Entenc també les
eventuals necessitats de restauració i reforma de les dependències
actuals del recinte on està ubicada la seu de l’Ajuntament, peró
tanmateix trovaria
greu que, novament!, es portesin a terme sense respecte al que se li
deu a l’antiga institució i, dins d’ella, al Xalet, des del qual tantes
intervencions humanitzadores del tracte als malalts mentals han estat
posibles i el qual merexeria restar com espai memorial i de documentació
sobre la Salut Mental al districte i la ciutat.
Resta atentament a la seva consideració i la saluda atentament,
Josep Clusa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada